L' alosa malferida,
el seu cant no pot amagar,
per que dins el cor batega
ple d'ànsia d'estimar,
i se'n riu el riu quan passa
i se sent un bram llunyà,
és el cor malmès d'un arbre
que ses branques va negar
al repòs d'aquella ànima
que malmesa va restar.
Cauen les seves fulles
fent la tardor infernal,
li canta a l'alosa
en silenci sepulcral,
ella sap que el seu vol
no ha d'albirar una terra
on ja no la volen sentir cantar.

Sentiments Trencats
(Carme López)



Comentarios

Entradas populares de este blog