Com a pany de llàgrimes perfumat,
en l'aroma vivia i la pena enfortida,
adobava el sentiment.
Quina estima tan sincera no defugir,
restar clavada i fidel fins a l'ara,
amb aquella incertesa
de potser mai més saber.
Com a pany de llàgrimes, eixugo la meva
cada cop que s'obre el dia
i em sé poema sense vers,

Carme López
(Sentiments Trencats)