"Em va demanar d'acompanyar-la a la perruqueria, es volia arreglar els cabells abans fessin de les seves i vaig accedir sense cap dubte, amb un si rotund, a més feia dies que volia anar també a tallar-me les puntetes només.
Quan érem petites jugàvem a perruqueres, metgesses i mestres (en dèiem a senyoretes llavors) i ens ficàvem dins el paper fins el moll dels ossos, ens agradava exagerar, ens corregíem els diàlegs in situ i al moment els repetíem correctament amb el beneplàcit compartit d'ambdues.
Van ploure els anys i ens vam llevar algun vailet fins i tot en les mateixes vacances compartides i vam riure i plorar juntes i en la distància llegint aquelles cartes adolescents amb les nostres aventures.
Vas donar-me el consol als moments més durs quan la mort va fer acte de presencia i em prengué allò que estimava més enllà del meu propi ser. Ara volies anar a la perruqueria i jo també.
Demanes un tall que mai haguessis pensat lluiries, la perruquera amiga sap com actuar en aquests moments, em mira un moment i abans que parli li dic: Ella t'ha demanat un "tallat"? Doncs si us plau, que siguin dos, però amb molt de sucre, som molt dolces nosaltres.
I com em va dir no fa gaire una gran dona: "Els guapos no necessitem cabell".

Carme López ST
(Fragment de "Llum en Penombra")