Atrapada al cos,
albiro la terrenal lluminària,
tanmateix com ella,
sola en la foscor del firmament,
pel damunt de tanta artificial
mostra de grandesa.
Ella, llueix sola, magnífica,
exultant bellesa còsmica,
partícula indestructible d'un tot
que ens embolcalla en el silenci
parlador sense mot
i allà amb ella em trobo.

Carme López
(Sentiments Trencats)