Avui fa anys de la seva mort al 1987 i visualitzant i escoltant aquest reportatge he recordat, quan una servidora, escrivia a mà en una llibreta d'espiral i després la transcrivia amb la meva olivetti, amb aquell soroll característic de picar les tecles i com sovint era de nit o matinada, per no ser sentida, posava una manta plegada a sota la màquina per amortiguar el soroll.
Petites coses que venen del record, parlo de fa molts anys. Quina dèria escriure llavors, aquells pensaments, aquelles emocions... aquella ànsia de vida que anava descobrint cada dia! Quina melangia, oh!!!
Us deixo un fragment de "Memòrias d'Adriano" per remembrar a aquesta gran escriptora, Marguerite Yourcenar:
«Mínima alma mía, tierna y flotante, huésped y compañera de mi cuerpo, descenderás a esos parajes pálidos, rígidos y desnudos, donde habrás de renunciar a los juegos de antaño. Todavía un instante miremos juntos las riberas familiares, los objetos que sin duda no volveremos a ver… Tratemos de entrar en la muerte con los ojos abiertos…».

Marguerite Yourcenar (I). En 2003 se celebra el centenario del nacimiento de Marguerite Yourcenar , nacida un 8 de junio de 1903 en Bruselas. La UNED ha llev...