Llisco a la pell amb l'art que se'm dona
des del vers d'uns llavis que em saben fer.
I en la dolçor humida,
em faig gemec del teu alè que em nua,
obrint de l'enyor els plecs.
T'endinses en sentir un nosaltres que et mena
a la sinuosa drecera on plaent et perds
al so del teu nom mussitat
que la teva boca devora,
perdent el seu nom el bes.

Carme López
(Sentiments Trencats)