Farem camí, encara debades
vivim en el dubte que ens fa forts.
Veig als teus ulls la meva mirada
per molt que jo sigui a mar i tu a muntanya,
fa massa temps que aquest riu
em parla de tu tothora
i d'un insolent somriure que em mena a tu.
Tens les mans ansioses d'estiu
i jo del tacte primaverenc assossegat
que desperta després d'un hivern sense roses.
L'encontre esclatarà al bosc dels mots
que un dia vàrem dibuixar
i la teva joventut marcida serà la meva fita.

Carme López
(Sentiments Trencats)