M'encomano al bosc en simbiosi d'alès,
desdibuixo arrels inútils i m'acoloreixo
amb les tonalitats alletadores de vida
amb la insolència de qui ho desconeix tot.
Transgredeixo convencionalismes
i cerco l'aigua hialina, pou de vida al meu cos.
I la pell em parla del frec tebi i alhora insolent
on rau el bocí d'ànima abraonada al desig inexistent
que vol brollar de la font del silenci on regna el misteri.
M'enamoro de mi, en aquest delicat estat
d'una existència mística on em sé penyora de l'univers.

Carme López
(Sentiments Trencats)