Deixa'm ser l'última dona dels teus dies,
encara no em toquis, ni em miris, ni em parlis.
Deixa'm ser un pensament,
un instant, un mins deler.
Deixa'm volar dins un quadre,
una cançó, una lletra només
d'un full que estriparem.
Deixa'm al lloc que no es troba,
al racò del teu infern,
a l'indret de l'ofec.
Però deixa'm, deixa'm...
Allà on sempre hi serem.

Sentiments Trencats
(Carme López)