SENTIMENTS EN LLEGIR "PELLS DE SORRA I ESCATES" DE L'ÀNGEL MARTÍ CALLAU: Gràcies per aquest plor, potser començo amb els mots en què hauria de finir l'exposició del que m'ha semblat la novel·la que acabo de llegir. Però és el cor qui parla, ni tan sols vull eixugar l'emoció de les galtes, aquest broll que m'ha fet tant de bé. Ara us voldria transcriure un poema meu d'una volcànica terra que porto a la sang i que aquesta novel.la m'ha recordat, però no ho faré, m'estimo més seguir volant amb el xarlet i somiant amb un desert llunyà. He arribat d'un viatge compartit d'existències i mancances, de rialles i plors, de pèrdues i retrobaments. Un viatge de vides entrecreuades, de cruïlles que fan petó i cantonades on viu el plor. M'he trobat en circumstàncies compartides i he fet també un dol aprenent de nou que el sol sempre torna a sortir. Potser tots tenim un xaman que ens vol mostrar el camí i molt pocs ho intueixen i el saben fer, a poc a poc, sense sortir-se'n del traç marcat. La motxilla dels ancestres ens pot arribar a ser molt feixuga fins a malbaratar-nos la vida i quan llences aquest llast aprens a volar per tu mateix, com un xarlet banyat de llibertat. Els fets injustos a la vida potser són els que més ens fan créixer com a persones i uneixen les ànimes bessones. Però el que és del tot ben segur, que si vius a contracor, desobeint el xaman que et va mostrar el camí, negant-te al que has vingut a viure en aquest univers, aquesta lluita et destruirà. A la fi, viure és bell i si trobes mai una olivina, recorda no desprendre't mai d'ella. No vull donar cap detall, llegiu-la si voleu entendre el que jo he sentit.