L' alosa malferida, el seu cant no pot amagar, per que dins el cor batega ple d'ànsia d'estimar, i se'n riu el riu quan passa i se sent un bram llunyà, és el cor malmès d'un arbre que ses branques va negar al repòs d'aquella ànima que malmesa va restar. Cauen les seves fulles fent la tardor infernal, li canta a l'alosa en silenci sepulcral, ella sap que el seu vol no ha d'albirar una terra on ja no la volen sentir cantar. Sentiments Trencats (Carme López)
Entradas
Mostrando entradas de octubre, 2019
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
Deixa'm ser l'última dona dels teus dies, encara no em toquis, ni em miris, ni em parlis. Deixa'm ser un pensament, un instant, un mins deler. Deixa'm volar dins un quadre, una cançó, una lletra només d'un full que estriparem. Deixa'm al lloc que no es troba, al racò del teu infern, a l'indret de l'ofec. Però deixa'm, deixa'm... Allà on sempre hi serem. Sentiments Trencats (Carme López)
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
32é Festival de la Poesia en homenatge al poeta menorquí Ponç Pons on vam recitar els finalistes del concurs de rapsòdia "Josep Fité". Moments del recital a Parets del Vallès dissabte passat. Vaig recitar del poeta menorquí, Ponç Pons, el seu poema "Dictat d'amor" del seu llibre titulat Estigma. És un poema dens i amb un ric vocabulari, amb moltes referències al Francès ja que està inspirat en les vivêncies a París, on va viure en la seva adolescència. Un poema amb bells versos alexandrins dedicat al gran amor que sent per la seva dona i per la literatura. "Jo també em moriré a París amb ruixada. No puc ésser ni sóc més que literatura." Gran final d'aquest majestuós poema. Gràcies Niu d'Art!