En Femení

Turgència sospirada al posat vermell del desig on el sinuós calfred al tacte desferma aromes als porus obrint-se al deler i l'anhel de llavis encesos compassen l'encís al frec de la viril seda cercant les coves plaents. Esguards que parlen al ritme de l'èxtasi preludiat esdevenen esclat en tèbia ruixada nodrint un prec de pell assedegada entre uns folls alès descompassats i embogides davant el paisatge, les retines disparen tabús. Carme López (Sentiments Trencats)

Mare, mira aquest cel. Oi que és preciós, és nostre, ens pertany alhora en aquest dia que ja hem guanyat. Mare, et queden anous encara? Demà et porto la compra, fes la llista i desa'm el carret al replà, no et privis de posar tot el que t'és menester, per allò de la meva tendinitis i el mal d'esquena, sé que et sap greu que carregui pes. Mare, encara no saps que em fan anar a treballar, però no t'ho diré perquè no cal, no passarà res. Les nenes t'enyoren com tu també a elles, me les vas pujar, jo sempre treballant amoïnada per la feina que et donava. Et vull abraçar i ploro en no poder fer-ho, però tampoc ho sabràs. Com portes els escrits que et vaig encomanar per escriure els poemes dels teus records? I el pare, ja em fa les il·lustracions del poemari que vol sortir del forn? Digues-li que em sento perduda sense el repòs de la galta al seu pit i que de nit m'agombolo al coixí com quan de petita i em llepava el dit. Mai vau treure'm aquest mal costum, n...

Lectures de matinada... La rosa als llavis 1923 I EL SEU ESGUARD i el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m'ha posat li deia així baix baixet a l'orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau. PERQUÈ HAS VINGUT Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas qui no la sap quan la veu s'enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar: diré el teu nom i el cantarà l'alosa. Joan Salvat-Papasseit

Com les roses, si són roses floriran, la poesia, si és poesia, no es pot confinar. Aquest bell projecte m'ha donat l'oportunitat de ser poesia en el mes d'abril que donava per perdut i vet aquí que ha florit un poemari com una rosa i a cada pètal un poema. El resultat és un maridatge encisador entre pintura i paraula que enriqueix l'ànima del lector per la seva bellesa en conjugar la sensibilitat de diverses ànimes que el conformen. Podeu visualitzar el llibre si cliqueu al següent enllaç: https://issuu.com/lenapauls/docs/si_so_n_roses_floriran

Únic... com et ploro... ha marxat amb el mateix tarannà com va viure, sense gaire enrenou. No haurà tingut un adéu multitudinari en presència però si de cors de tot arreu. No passarà el temps, sempre el tindrem i recordarem... els poetes mai moren i ell n'era un dels grans. Com deia ell... Em quedo amb la bellesa... Enemigo de la guerra Y su reverso, la medalla, No propuse otra batalla Que librar al corazón De ponerse cuerpo a tierra Bajo el peso de una historia Que iba a alzar hasta la gloria El poder de la razón. Y ahora que ya no hay trincheras El combate es la escalera Y el que trepe a lo más alto Pondrá a salvo su cabeza Aunque se hunda en el asfalto La belleza. Míralos como reptiles, Al acecho de la presa, Negociando en cada mesa Maquillajes de ocasión; Siguen todos los railes Que conduzcan a la cumbre Locos, porque nos deslumbre Su parásita ambición. Antes iban de profetas Y ahora el éxito es su meta; Mercaderes, traficantes, Más que naus...

La poeta Núria Garcia, recita "La dansa dels sentits" (Versant en Femení, editorial Neopàtria) Resenya: Bon dissabte amics, amb un bell poema de la nostra estimada poetessa, Carme López, del seu poemari: Versant en femení, que el gaudiu, com jo recitant-lo! ❤ #poesiavital #totanirabe https://www.facebook.com/nuria.garcia.9/videos/2883649708348249/?id=100008631492491

Huyan de los hombres que no consuman porque acabaran arañándoos las entrañas. Huyan despavoridas de esos ineptos charlatanes que no consuman pero hablan y hablan de todo, saben de todo y además se lo creen. Huyan de esos especímenes que no consuman, no con su verga, no, éso no nos interesa, vergas hay por doquier. Hablo de los hombres que no consuman con su mente, con su intelecto, con su corazón si mucho me apremian. De esos que no saben querer, que no saben de la amistad ni  del amor aunque se llenen la boca definiendolo, por que se escuchan, ellos se escuchan a ellos, solo a ellos y se creen todos sus cuentos adornados de palabras de algún otro, con fama, que tampoco consumaba. Cuanta ineptitud pretenciosa, asuman que no creen en lo que no saben, en lo que inútilmente pretenden, impotentes del querer, del sentir, del dar, del amar. Y como no pueden, predican que no existe, que son quimeras que se esfuman en el tiempo. Tiempo? No existe el tiempo, los sentimientos son atemporale...

Un poema d'en Gabriel Ferrater Soler: JOSEP CARNER En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir l'olor de maig que brunz a fora, i és petita la làmpara amb què en tinc prou per fer llum a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner, que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots que he llegit pensant en ella, i ella va llegir per mi, i són del tot nous, ara que els llegeixo per tu, pensant en tu. Mots que ens han parlat a tots tres, i fan que ens assemblem. Mots que romanen, mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits, oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria. FERRATER SOLER, GABRIEL 1922-1972

Benahoare (Lugar del ancestro) Soy isla de trópico nevado, abrupto y plácido paisaje, océano de arena volcánica, enanos festivos y guanches, gofio, mojo rojo y "papa arrugá", de bordados, paseos por La Alameda, íntimas confesiones tras las celosías de tus ornamentados balcones. Tengo miel en labio de rapadura y danzo entre isas y vientos alisios cual ola en aquelarre. Soy tu, entre vereda y sal, entre nieve y mar, mestizaje ancestral, por mis venas navega tu eterna primavera. Carme López (Sentiments Trencats)