Obre el cor i viu... encara el port sigui fosc i fermat, no tanquis mai el cor, potser un cop de vent vindrà i un estel et farà de far.

cl/st

 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Imagen
SENTIMENTS EN LLEGIR "PELLS DE SORRA I ESCATES" DE L'ÀNGEL MARTÍ CALLAU: Gràcies per aquest plor, potser començo amb els mots en què hauria de finir l'exposició del que m'ha semblat la novel·la que acabo de llegir. Però és el cor qui parla, ni tan sols vull eixugar l'emoció de les galtes, aquest broll que m'ha fet tant de bé. Ara us voldria transcriure un poema meu d'una volcànica terra que porto a la sang i que aquesta novel.la m'ha recordat, però no ho faré, m'estimo més seguir volant amb el xarlet i somiant amb un desert llunyà. He arribat d'un viatge compartit d'existències i mancances, de rialles i plors, de pèrdues i retrobaments. Un viatge de vides entrecreuades, de cruïlles que fan petó i cantonades on viu el plor. M'he trobat en circumstàncies compartides i he fet també un dol aprenent de nou que el sol sempre torna a sortir. Potser tots tenim un xaman que ens vol mostrar el camí i molt pocs ho intueixen i el saben fer, a
Leer más
Dibuixava amb el seu dit cor, en petits cercles, els pits eriçats d'aquella dona després d'haver-la estimat fins als horitzons més llunyans. En aquests moments on el temps havia fugit al lloc més desconegut i inabastable es produïa una espècie de microclima on la calma plàcida inundava l’estança, el seu dit la seguia traçant mentre confessions mútues es professaven, i s'establia un vincle molt estret entre les seves ànimes, eren còmplices, tan sols s'estimaven sense amor, possiblement era més que això. Combregaven dels seus cossos i ments sense compartir més que instants eterns, no els corrompia la mundanal mediocritat, ni les obligacions quotidianes, vivien intensament en el seu micromón particular, tots sols. La llibertat era la seva aliada, el desig la seva escapada i les paraules rius d'aigües plàcides o esvalotades que sorgien sense censura dels seus llavis, altres vegades dels seus ulls mirant-se intensament. Despullats de tot llast, lleuger
Leer más
Imagen
Entrevista de Rtv Vilafranca amb la cloenda de l'exposició fotogràfica-poètica "On la llum del cos és el cos de la llum" de Mont Annè Lluis amb 25 imatges d'en Lluís Montané, acompanyades de 25 poemes de la meva autoria. El meu profund agraïment a en Lluis Montané per aquesta iniciativa, a tot el públic que ha participat activament, a l'Associació de veïns i veïnes de Sant Julià per la seva organització i difusió i al recolzament de l'Ajuntament de la Vila així com a tots els medis de difusió que han fet esment d'aquesta activitat social i cultural. https://www.rtvvilafranca.cat/2021/05/lexposicio-de-lluis-montane-i-carme-lopez-a-la-sala-jaume-palau-finalitza-amb-bones-sensacions/?fbclid=IwAR1L6_liFZYnUrRqnCpGWZWfzaxFFTpC2p_B5KhymCrGDEXOOIsnAeUGMHU                                             Lluís Muntané, Carme López, Miquel Cartró
Leer más