Obre el cor i viu... encara el port sigui fosc i fermat, no tanquis mai el cor, potser un cop de vent vindrà i un estel et farà de far.

cl/st

 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Imagen
SENTIMENTS EN LLEGIR "PELLS DE SORRA I ESCATES" DE L'ÀNGEL MARTÍ CALLAU: Gràcies per aquest plor, potser començo amb els mots en què hauria de finir l'exposició del que m'ha semblat la novel·la que acabo de llegir. Però és el cor qui parla, ni tan sols vull eixugar l'emoció de les galtes, aquest broll que m'ha fet tant de bé. Ara us voldria transcriure un poema meu d'una volcànica terra que porto a la sang i que aquesta novel.la m'ha recordat, però no ho faré, m'estimo més seguir volant amb el xarlet i somiant amb un desert llunyà. He arribat d'un viatge compartit d'existències i mancances, de rialles i plors, de pèrdues i retrobaments. Un viatge de vides entrecreuades, de cruïlles que fan petó i cantonades on viu el plor. M'he trobat en circumstàncies compartides i he fet també un dol aprenent de nou que el sol sempre torna a sortir. Potser tots tenim un xaman que ens vol mostrar el camí i molt pocs ho intueixen i el saben fer, a
Leer más
Imagen
Atrapada al cos, albiro la terrenal lluminària, tanmateix com ella, sola en la foscor del firmament, pel damunt de tanta artificial mostra de grandesa. Ella, llueix sola, magnífica, exultant bellesa còsmica, partícula indestructible d'un tot que ens embolcalla en el silenci parlador sense mot i allà amb ella em trobo. Carme López (Sentiments Trencats)
Leer más