I jo?
Qui vaig ser jo,
en quin calaix em vas desar?
Al dels riures o el dels plors,
potser en un sense nom
o pitjor encara.
La calaixera corcada grinyola
i el reflex al mirall del damunt
és el rostre sense resposta
que es mira i no veu res,
com jo, enlloc.
Se senten rialles a dojo
mentre un plor no és entès.

Carme López
(Sentiments Trencats)