En Femení

Ens volíem veure i fer un cafè, de sobte som una bona colleta i alguns portaven "Versant en Femení" a les mans, he quedat sobtada i m'han dit, recitaràs algun poema oi?  Hem fet una tertúlia molt maca i sentida compartint les nostres emocions i opinions sobre la vida!  Us agraeixo de tot cor aquesta trobada i a la Ramona per la seva meravellosa complicitat!!! Resenya de la Ramona Montserrat Blay Pallach:  Una tarda vespre amb una colla de seguidors/,res de la poetessa  Carme López ..a la cafeteria mandala, ella ens ha recitat poemes plens de sentiment com ho sap fer tant bé .pura emoció gràcies  Isidro Puig Fortuny  per ser-hi ,per la teva amabilitat.. Resenya d'Isidre Puig:  TROBADA INFORMAL A LA CAFETERIA MANDALA, PASSANT UNA ESTONA VERSANT EN FEMENÍ ... MOMENTS COMPARTINT POESIA, SENSIBILITAT, EMOCIONS I VIVÈNCIES ... FELIÇ PER HAVER POGUT SER-HI ... Amb  Carme López ,  Ramona Montserrat Blay Pallach  i tota la resta ...                    

Tancant el llibre de les hores mortes, cap fulla més en blanc...

Tengo ganas de besos, uno lleva a otro sabroso, encadenados, intensos. Quiero un beso de esos con chasquido mullido, con sabor a tocinito de cielo. Mmm!! que bueno besarnos, como bolitas de coco anisado, como bizcochitos borrachos. Reposteria de besos, los mas dulces y tiernos que nos piden los labios, escalofrio del beso erizando la piel, del aterciopelado tacto del roce de bocas, de mar de cava en los labios. Un beso quiero, uno de esos tuyos que me saben a tanto. Carme López (Sentiments Trencats)

Era un loco desubicado, anclado en blanco y negro por mucho que predicase en tecnicolor. Funambulista en hilos de poca monta hacia piruetas para caer sobre la tediosa red. Un clavel entre los dientes y un guiño a saber a quien. Un aplauso, un diario de barrio, un reclamo para ser. Transgresor de las buenas prácticas, captador de un flaco interés, se mantenía en la cuerda floja para no querer, para no ser y llenaba graderías ocultas bajo la luz que lo acogía en su flagrante verdad, como un seguro de vida que no necesitaba pagar. Retaba sabiendo que nada perdería, él siempre apostaba a ganar. Carme López (Sentiments Trencats)

Doncs si... encara que potser no...

M'encomano al bosc en simbiosi d'alès, desdibuixo arrels inútils i m'acoloreixo amb les tonalitats alletadores de vida amb la insolència de qui ho desconeix tot. Transgredeixo convencionalismes i cerco l'aigua hialina, pou de vida al meu cos. I la pell em parla del frec tebi i alhora insolent on rau el bocí d'ànima abraonada al desig inexistent que vol brollar de la font del silenci on regna el misteri. M'enamoro de mi, en aquest delicat estat d'una existència mística on em sé penyora de l'univers. Carme López (Sentiments Trencats)

Torno a Casablanca, a la llar de fa tant temps em vas embolicar amb la llaçada de fam de mar. Deies que en un viatge dels teus te m'enduries i jo somreia davant la teva gosadia. Tot va començar mirant-te fit a fit, encara jo sabia del protocol tant difícil per a mi, et senties ofès i atret alhora, vas començar a tornar massa sovint. Volies sentir l'aroma a mar i omplir-te de la seva tonalitat. Eres tan fort i em vesties amb una subtilesa que enamorava, les teves mans perfectes amagaven les carícies de massa cossos al teu servei i la gran dama, mare del teu hereu, era d'una bellesa encisadora. Vas aprendre el sentit d'un no, impossible per a tu, als meus llavis i això et va fer fidel a mi, encara que intocable. A palau tenies un espai secret, on amagaves la teva feblesa entre olis d'una exquisida sensibilitat gestats per la teva mà i deies que la llum era més càlida d'ençà que et vas emportar aquell esguard de mar que fins i tot un dia vas maleir per clavar-se&#